Un món en pau

Primero de todo: ¡perdón por el retraso! He estado muy ocupada... Veamos, hoy os traigo el relato que presenté en la final del Concurso de Coca Cola (también en catalán; si alguien lo quiere en castellano que me mande un mensaje) ¡Espero que os guste!

"La estació de tren está plena. Hi ha tot tipus de gent. treballadors, extrangers, captaires... Entre ells es troben dues dones: una nina i una adulta. Pareixen germanes.
Les dues son rosses. La nina duu un vestit de flors de tot tipus de colors: verd, groc, vermell... Mentre  que la adulta duu uns pantalons negres i una camisa blanca amb el dibuix d'un lleó negre. Té unes ulleres.
La nina plora. La germana major la intenta consolar, pero la nina es limita a murmurar:
-Els pares... Els pares moriran! -diu- y després... Que farem nosaltres sense ells?
-Paula! Paula! Escolta'm! -diu la seva germana, fent un esforç per no plorar- Els pares no moriran, d'acord? Tens que tranquilitzar-te.
La nina atura de plorar. Ella admira a la seva germana Elena; sempre la fa riure, reflexionar sobre el que ha fet... En aquest cas, el víncul entre germanes es molt gran.
Ara, les dues juntes agafades de la mà, pugen al tren i s'asseuen a una butaca. L'interior del tren està sumit en un silenci interromput, només, pels murmurs d'altres persones -que com elles- fugien de la guerra.
N'Elena abraça a na Paula, que es comença a recuperar de la seva plorada. Ara somriu. Es un gest extrany en ella ja que fa temps que no riu, que no plora, que no sent. Les condicions de la seva vida l'han feta una adulta abans d'hora.
Les dues miren el paisatge, que s'alterna a vegades per ciutats desolades, i altres per camps que no han sofrit conseqüències de la guerra. Així, amb el silenci que hi ha al vagó, les dues es dormen. Y per una vegada, dormiran tranquiles, sense renous de bombes o crits d'agonia, deseperació... Tot això hauran d'oblidar, perquè una nova vida començaran.
A la matinada, el tren s'atura i le dues germanes baixen. Surten de l'estació i es troben a una ciutat en pau, on la gent camina tranquilament i no hi ha res per preocupar-se. En resum: una ciutat perfecta per oblidar i començar una nova vida.

Anys després 

Ara ens trobem a una casa, on també estan les dues germanes; la petita mira la televisió mentre que la gran llegeix un llibre. Les dues somriuen.
De sobte, toquen a la porta.
N'Elena obri, i es troba amb...
-Pare! Mare! -crida na Paula, que ara esta en els braços dels pares.
N'Elena també els abraça plorant d'alegria, i en pocs minuts, es sumeixen en una abraçada familiar, una abraçada que esperaven amb ansia fa molta d'anys.
I així es com es reuneix una familia separada per la guerra, que ara ha trobat un món on poder viure en pau. Un món que sense dubte, es mereixen.